El evangelio de la Bien Plantada
Ramón Casas (1866-1932), «Teresa Mestre de Baladía»
«Que cadascú desvetlli i cultivi el que hi ha d’angèlic dins ell, això és, el ritme pur i la suprema unitat de la vida; allò que declarat vol dir: l’elegància. Aconsellaren els romàntics darrers: Fes de la teva pròpia vida com un poema. La Ben Plantada aconsella més tost: Fes la teva pròpia vida como l’elegant demostració d’un teorema matemàtic. Desenrotllant fermament aquest propòsit en l’essencial, no us facin por els accidents; i àdhuc podeu complaureus graciosament en les corbes petites. Si vigileu, amb espavilada consciència, el normal desenrotllament de la vostra conducta, totes les desviacions momentànies es fondran, en suma, dins una llarga rectitud. Sòcrates podia freqüentar, sense màcula en la seva alba túnica de filòsof, la companyia dels retòrics, de les heteres i dels llibertins. Així el meus amics podran passar per aules y redaccions i àdhuc per teatres i rambles i àdhuc, si tan baix volen arribar, per tavernes i lustres, sense perdre l’essencial elegància del seu viure, sense enterboliment de la seva serenitat, perquè duran arreu una mateixa primacia dels valors de contemplació, una ironia rica en indulgències, i una mateixa majestat i els mateixos seny i mesura. Però tu, dilecte, et reservaràs més, en memòria i signe d’haver sentit directament el meu parlar. Tu has d’ésser exemple de calma i no et tornaràs infidel al sentit de la proporció. Veig com el teu rostre ha esdevingut tranquil, mentre jo parlava, i com els plors s’han evaporat. Així et vull, i solament a preu d’aquesta contenció podràs anunciar la meva paraula. Vés, doncs, i instrueix-ne les gents, batejant-les noucentistes en nom de la Teresa. Jo, en el teu caminar pel món, no t’abandonaré pas. Invisible, aniré seguint una a una les teves petjades. Si en disturbi o en dubte et veus, o perill, invoca’m, i prest algun senyal sabrà revelarte la meva oculta assistència i confort. Jo conec les teves febleses com tu has conegut les meves forces. Adéu, Xènius, i rep ara per a tots els teus viatges i empreses la meva benedicció».
Eugeni d’Ors
La Ben Plantada
(III part, VIII capítol)
Bonito texto, pero no cree mi querido Dr. que la mayoría de su público se quedará sin entender nada. ¿Qué tal si lo traduce? Un petó molt, molt fort o potser dos o tres o quatre o ….
Tiene razón, Sombraschinescas, pero traducir a Xènius es empresa de las que dan vértigo. Y, en mis cortas luces, todo español con cierta curiosidad y cultura puede entender, si no cada matiz, por lo menos lo que un escrito como éste significa a grandes rasgos. Después, si el interés perdura, allí estará el Pompeu Fabra o similar para dar mayor precisión. ¿O estoy equivocado? Con todo, tal vez recoja, antes o después, el guante que tan cumplidamente se me ofrece. Acaso en alguna tarde más o menos ociosa de los próximos días de fiesta, cuando pueda traducir por placer y no por deber.
Además, después de tantos —obligados— pequeños venablos contra instituciones, políticas y prácticas catalanas, no estará de más, a mi juicio, colgar aquí una de las páginas más bonitas escritas en tan dulce idioma, en señal de profundo aprecio por su literatura y cultura y para confusión de espíritus maniqueos.
Gran mercès per tota aquesta pluja de petons, que devuelvo a mi vez de todo corazón.